FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua. Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra. Caure calabruix. Planta herbàcia estolonífera, de la família de les compostes, de fulles llargament peciolades i capítols de flors grogues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Utensili que consisteix en un suport dret més o menys llarg amb una dolla en l'extrem superior que serveix per a aguantar dreta una candela. caure del candeler Caure de l'escambell. Barra que, situada prop de la borda d'una nau juntament amb altres, serveix per a formar una mena de barana. [...]