FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar les racions (a la tropa, a una col·lectivitat, etc.). Racionar la guarnició. Posar a ració (d'una vianda). Racionar el pa, el vi. Sotmetre (els articles de primera necessitat), en cas d'escassesa, a una distribució establerta per l'autoritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adherència a la tradició com a autoritat. Sistema de creences fundat sobre la tradició. Doctrina política partidària d'implantar el règim absolutista i restablir la influència de l'Església en la vida social, segons un model d'organització propi de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament. Autoritat, influència, que hom té prop d'algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d'un ministre. Relació de les persones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enèrgics. Reclamar l'atenció. Reclamar l'ajut d'algú. El jutge o l'autoritat, demanar o citar (un pròfug, un rebel, un reu o una causa). Algú, protestar contra allò que creu injust per obtenir una reparació, un canvi d'actitud, etc. Reclamar contra un acord. Reclamar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Recollir les seves forces, els seus pensaments. Concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors, especialment de les coses terrenals per lliurar-se a la meditació i a la contemplació. L'autoritat, confiscar (una cosa). Donar asil, acolliment, (a algú que necessita protecció). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respecte que mereix algú. Comprometre la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parlar amb dignitat. Càrrec honorífic i d'autoritat. Li ho han pres tot: privilegis, dignitats, honors. Li van atorgar la dignitat de bisbe. Persona que posseeix un tal càrrec. Totes les dignitats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de temps durant el qual un estat no té rei. Després de la mort del rei hi hagué un interregne de tres mesos. Espai de temps durant el qual estan suspeses les funcions de l'autoritat acostumada. Lapse de transició entre fets o períodes històrics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar d'admetre (algú) com a jutge, testimoni, àrbitre, etc., per l'existència d'un possible interès d'aquest en el procediment que es tramita o per les relacions d'aquest amb les persones interessades. Refusar d'admetre l'autoritat (d'algú o d'alguna cosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suplicar. Paraules, escrit, amb què hom suplica. Les seves súpliques foren escoltades. Clàusula final d'un escrit dirigit a l'autoritat administrativa o judicial sol·licitant una resolució de justícia o de gràcia. Recurs de súplica. [...]
