Resultats de la cerca bàsica: 26.461

61. així, doncs o així doncs?
Font Fitxes de l'Optimot
L'adverbi així, que significa 'd'aquesta manera' pot anar reforçat amb la conjunció doncs. La combinació d'aquests dos elements s'escriu separada per una coma: així, doncs. Per exemple: Així, doncs, no cal que vinguis. Així, doncs, no aniràs al cinema? Ara bé, aquesta combinació s'ha anat [...]
62. Addició de sons entre vocals / Ideia, dugues, graiella, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues. Altres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella [...]
63. tangencial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a una tangent. En la direcció d'una tangent. Força tangencial. Que tan sols té una lleugera relació amb alguna cosa. No cal que parlem dels aspectes tangencials del nou projecte. [...]
64. no excloïble
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Economia. Empresa
Dit del bé o servei que no pot ser exclòs del consum de cap agent econòmic. [...]
65. no rival
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Economia. Empresa
Dit del bé o servei el consum del qual no impedeix que altres agents econòmics el puguin consumir ni en disminueix la quantitat disponible. [...]
66. no obstant, no obstant això o això no obstant? / no obstant + SN, no obstant que i no obstant haver
Font Fitxes de l'Optimot
Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això és més habitual en els registres [...]
67. tràfec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trafegar. Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dona maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs. Els tràfecs mundanals. Persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense [...]
68. 'donar-se compte' o 'adonar-se'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió donar-se compte no és adequada en lloc de adonar-se. Per exemple: No te n'adones, de la situació? (i no No et dones compte de la situació?) Per fi s'adona que l'ha vessada. (i no Per fi es dona compte que l'ha vessada.) Cal tenir en compte, però, que l'expressió donar compte és [...]
69. reflexe o reflex?
Font Fitxes de l'Optimot
Cal dir reflex, i no reflexe, tant si es tracta del substantiu com de l'adjectiu. El plural del substantiu reflex és reflexos. Així, cal dir, per exemple: els reflexos de la llum, tenir bons reflexos (i no els reflexes de la llum, tenir bons reflexes). La forma reflexes només es correspon al [...]
70. prou
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quantitat suficient, tant com cal o en cal. Ell és prou intel·ligent per a comprendre-ho. No colliu les pomes, encara: no són prou madures. Ja heu jugat prou: ara, a estudiar! Sovint precedit de bé, ben cert que, és clar que. Jo prou li ho explico, però no m [...]
Pàgines  7 / 2.647 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>