f 1 [fruit] pera. 2 [barba] pera, perilla. 3 [interruptor] pera. 4 (o pera de goma) [per a lavatives, etc] pera. 5 ésser la pera [algú o alguna cosa] fam ser la pera. Els teus amics són la pera, sempre em fan riure, tus amigos son la pera, siempre me hacen reír. 6 partir peres fam [renyir] partir [...]

[Se conjuga como: venir] v tr 1 enemistar, barallar, fer renyir. Desavenir a dos hermanos, enemistar dos germans. v pron 2 desavenir-se. Desavenirse con su padre, desavenir-se amb el seu pare.  [...]

1 desamigar(també pron.) barallar. Punxava i barallava tothom. S'usa esp. com a pron. fer renyir posar renyines posar engrinyao engrinyar posar (o sembrar) zitzània indisposar(també pron.) dividir. Divideix i venceràs. desunir malmesclar, posar enemistat entre dues o més persones. posar mal [...]

1 destrempar-se desbaratar-se(el ventre, l'estómac, etc.) empiocar-se esdevenir pioc esdevenir clocpiu emmalaltir(->) 2 Posar-se malament amb un altre. renyir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[Se conjuga como: teñir] v intr 1 [discutir violentamente] barallar-se pron, renyinar. Siempre está riñendo con su hermano, sempre es baralla amb el seu germà. 2 [romper las relaciones] renyir. Ha reñido con su prometido, ha renyit amb el seu promès. v tr 3 renyar. Reñir a unos muchachos por [...]

1 trencar. 2 llaurar, artigar, conrear. 3 interrompre. 4 violar. 5 Rompre amb algú. enemistar-se, renyir. trencar l'amistat estar ben llest(per a algú). El teu germà està ben llest per a mi, hem romput. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [...]

>) tenir raons gatinyar-se bronquinejar o armar bronquina. contendre o contendir altercar fer mullader(fig.) picar-se les crestes, disputar-se amb paraules picants. renyir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fig.) desavenir-se desaplegar-se desbandar-se divergir declinar, separar-se d'una direcció determinada. departir-se. Departir-se de l'estimada. rompre(intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput. renyir escamotar-se, separar-se en escamots. Manuel [...]