FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir la respiració (a algú). El fum era tan espès que els sufocava. Feia una calor que sufocava. Apagar, extingir. Sufocar un incendi. Sufocar un tumult. Fer sortir els colors (a algú) avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Quan l'ha vist, s'ha sufocat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que apaga. Estri per a apagar llums. Peça de fusta dels cordòfons de teclat, folrada de llana, que s'adhereix a les cordes i n'apaga la vibració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d'airejar-se. Privar de renovació l'aire (d'un espai) per excés de persones o coses acumulades. Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació per apagar un incendi forestal que consisteix a cremar una part del bosc, en la direcció que avança l'incendi, amb la finalitat de crear un buit que n'impedeixi l'avançament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri per a ruixar. Cassoleta foradada per on surt l'aigua de la dutxa. Aparell que, en cas d'emergència, projecta aigua en un local o sobre una superfície per a evitar un escalfament excessiu o per a apagar un incendi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a introduir o extreure substàncies líquides de l'organisme, que consisteix en un tub de vidre, de plàstic, etc., amb una agulla, un trocar, etc., acoblat. Xeringa d'un sol ús. Mànega de regar o d'apagar incendis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Necessitat de beure que es manifesta amb una sensació de sequedat a la boca i a la gola. Tenir set. Apagar la set. Beure sense set. tenir set una planta [o tenir set la terra] Tenir necessitat d'aigua, d'ésser regada. Desig ardent, impacient, d'alguna cosa. Set de riqueses, d'honors, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que hom produeix bufant. Apagar el llum d'un buf. Aire expel·lit pels pulmons en l'acte de fer sonar els instruments de vent. So normal o patològic que es produeix en l'aparell circulatori o respiratori semblant al soroll d'una columna d'aire que passa a pressió per un conducte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que cessi (el foc, la llum). Extingir o apagar un incendi. Un volcà que s'ha extingit. El foc s'extingí de seguida. Fer cessar de viure, de subsistir. Una raça, una espècie que s'extingeix. Anul·lar, fer cessar. Extingir la set, l'ardor de la febre. Extingir un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ofegar-se en un got d'aigua [o ofegar-se en dos dits d'aigua, o ofegar-se en poca aigua] Neguitejar-se, acovardir-se, per dificultats aparents o que no tenen importància, o bé no saber sortir-se'n. Apagar, extingir, (el foc, la vida) privant l'accés de l'aire. Ofegar el foc amb cendra [...]