Peça de fibra ininflamable, d'1,8 x 2 m, que serveix per a aïllar del foc i per a apagar les flames d'una persona o d'un objecte encès. [...]

[pp: mort -a o matat -ada] v tr 1 [fer morir] matar. Mataren el gos a trets, mataron el perro a tiros. Aquest fred matarà el blat, este frío matará el trigo. 2 [un cantell, un angle] matar. 3 [un color, la brillantor d'un metall] matar, apagar. 4 fig [apaivagar, extingir] apagar, matar, extinguir [...]

inflamar arborar aflamar encendre. Ant. Apagar. Cp. esblamar-se: cessar de donar flama un cos en combustió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [foc, incendi] extinguir, apagar. 2 [la vida] extinguir. 3 fig [fer cessar] extinguir. Extingir els drets, extinguir los derechos. v pron 4 [el foc] extinguirse, apagarse. 5 extinguirse. Una raça que s'extingeix, una raza que se extingue. 6 fig extinguirse. El seu odi s'extingí de seguida [...]

1 apagar. La llum del sol apaga la de les estrelles. Fig. fer la pols (a algú), eclipsar-lo. 2 (eclipsar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 matar, occir. Mataron al perro a tiros, mataren el gos a trets. 2 [apagar] matar, extingir. Matar el fuego con agua, matar el foc amb aigua. 3 [quitar el hambre, la sed] matar. 4 jocs matar. 5 [el brillo] matar, apagar. 6 [un color] matar, rebaixar. 7 [una arista] matar, aixamfranar [...]

v tr 1 [en el agua] negar, ofegar. 2 [impedir la respiración] ofegar, afogar, asfixiar. 3 [estrangular] escanyar, ofegar. 4 [regar con exceso] negar, inundar. 5 [apagar] ofegar. Ahogar la lumbre con ceniza, ofegar el foc amb cendra. 6 fig ofegar, extingir. Ahogar un sonido, ofegar un so. 7 fig [...]

bufament buf. Apagar la candela d'un buf. bufec o esbufec, bufada forta, que fa soroll, com les que fa una persona molt cansada. estufit, bufec. glopada, bufada de vent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Impedir la respiració (el temps, l'aire); s'usa també com a pron.: ofegar-se. angoixar 2 apagar. 3 Fer sortir els colors a la cara. ruboritzar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [el fuego] desfogar. 2 [la cal] apagar. 3 fig [una pasión, un sentimiento] desfogar, donar curs, donar sortida, donar pas lliure, esplaiar. Desfogar el malhumor con los niños, desfogar el mal humor amb els nens. v intr 4 mar [una tempestad] desfogar, esclatar. v pron 5 desfogar-se [...]