FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició del cor, de l'ànima. Déu, que veu els coratges de tots. Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre, deformar, desballestar, gastar, (alguna cosa) posant-la en tan mal estat que no és bona per a res, que no es pot aprofitar, que no té adob possible. Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.). Derrotar (l'enemic) deixant-lo completament malmès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. Estic en la dolorosa necessitat de deixar-ho. M'és dolorós d'haver-lo de castigar tan durament. Adolorat . Imatge de la Mare de Déu en actitud de dol per la mort del Crist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de generositat, d'amplitud. Poc ajut n'hauràs: és un home molt escarransit. Fet mesquinament, d'una manera gasiva. Van ésser unes festes ben escarransides. Poc fet, mancat de desenrotllament normal. Té divuit anys, però és tan escarransida que sembla una nena de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no, que depèn d'una circumstància incerta, conjectural. Les eventuals complicacions d'una operació quirúrgica. De duració limitada, que cessa quan s'acaba la feina. Contracte eventual. Que té un contracte laboral de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fred. No es banya per la fredor de l'aigua. L'aigua, no la vull gaire calenta: tan sols perduda la fredor. La fredor d'un públic. La fredor de les seves paraules. Saludar-se amb fredor. Fred¹. Quina fredor, avui! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa, l'exuberància del seu cos, l'elegància del seu vestir, etc. Quina patxoca, nois, amb els uniformes nous! La noia feia patxoca, amb aquell vestit llarg i tan ben pentinada. Aquesta camisa fa molta patxoca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (aigua) d'un pou. Extreure (idees, informacions, etc.) d'algun lloc, d'un autor, etc., que n'ofereix en abundància o de molt valor. M'agradaria saber d'on poua aquestes metàfores tan brillants. Han pouat aquestes dades de les darreres enquestes oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en coves. Aquí van deixar la seva petjada els troglodites que van habitar el nord de l'illa. Rude i amb una cultura primària. Aquest comentari és propi d'un cervell troglodita. Avançat en uns aspectes i tan troglodita en d'altres! [...]
