FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita de tronc buidat o d'escorça, etc., pròpia dels pobles primitius. Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera. canoa automòbil Gasolinera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle de forma de tronc de con, més petit que un cossi, a vegades proveït d'un mànec llarg, que serveix per a trafegar lleixiu, mesquita, etc. Test1 2 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superordre extingit de rèptils diàpsids, de tronc massís i gros, cua curta, coll llarg i cap petit, ictiòfags, d'hàbit de vida marí, que visqueren del triàsic al cretaci. Individu d'aquest superordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat del privilegi de troncalitat, s'aplica a un bé hereditari. Que forma el nucli d'una disciplina o d'una especialitat. Matèries troncals. Relatiu o pertanyent al tronc d'un arbre genealògic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de plantes gimnospermes, llenyoses, de tronc ramificat, productores de resines, de fulles sovint aciculars o esquamoses i flors unisexuals poc vistents, que inclou els pins, els avets, els xiprers, etc. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer marsupial, sense cua, de tronc curt i robust i de cap gros, amb orelles grosses i peludes, de color grisenc, que es nodreix de fulles d'eucaliptus i és propi d'Austràlia (Phascolarctos cinereus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc. Una brusa camisera. Una brusa estampada. Peça de vestir exterior en forma de túnica i amb mànigues, usada generalment per a treballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons. Pallissa². Li han clavat un bon gec, pobre noi. gec de llenya (o de garrotades, o d'hòsties, etc.) Pallissa². [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de rèptils escatosos, amb el tronc i la cua allargats i de secció cilíndrica, sense extremitats, amb escates sobreposades, cap sense timpà i ulls dotats de parpelles soldades i transparents, com les colobres i els escurçons. Individu d'aquest grup. [...]
