FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deixar; l'efecte. En certs esports de pilota, cop amb què es llança la pilota sense força i amb una trajectòria tan baixa com sigui possible. En el joc de billar, tirada que deixa les boles en una posició favorable al jugador que tira després. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) del lloc on està encaixada. Les faccions d'una persona, desfigurar-se a causa d'una malaltia, d'una forta emoció, etc. Se li desencaixà el rostre quan va sentir aquelles notícies tan dramàtiques. L'Enric es desencaixà per la vinassa del sopar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca d'ocupació. Estat de qui no està ocupat. Desocupació forçosa, involuntària. Desocupació voluntària. El percentatge de desocupació és tan alt que pot afectar la cohesió social. desocupació friccional Desocupació per canvi de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues persones, per exemple assegudes l'una davant l'altra, posar les cames de manera que una de les cames de cadascuna d'elles vingui a estar entre les dues cames de l'altra. L'espai era tan petit que vam haver d'entrecuixar per a cabre-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té escrúpols, dubtes. És un home poc escrupolós: no te'n fiïs. Pots aprofitar el mateix plat, home, no siguis tan escrupolós. Que fa les coses amb escrupolositat. Escrupolós en el treball. Fet amb escrúpol, amb gran cura, amb exactitud. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir la respiració (a algú). El fum era tan espès que els sufocava. Feia una calor que sufocava. Apagar, extingir. Sufocar un incendi. Sufocar un tumult. Fer sortir els colors (a algú) avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Quan l'ha vist, s'ha sufocat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les labiades, molt semblant al tomanyí, però no tan grisenca i amb les inflorescències d'un color més porpra, portades per un peduncle llarg, pròpia dels estepars de muntanya de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica (Lavandula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conèixer. Ell desconeix completament la qüestió. No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt. Estava tan desfigurat, que el vaig desconèixer. Et desconec, noi: com t'has tornat! No reconèixer (una qualitat, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el bon estat (d'una cosa, especialment d'una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. No t'asseguis sobre l'abric, que l'emmatxucaries. Una cosa, especialment la roba, perdre el bon estat com si hagués estat amanyogada. Aquest teixit tan delicat s'emmatxuca de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagar o donar (diners), especialment a contracor. Només va escaguitxar cinc euros. La vora o un altre indret d'una tela, perdre el bon estat per haver-se desfet o afluixat l'entrellaçament dels seus fils. Aquests pantalons li són tan estrets que se li han escaguitxat les costures. [...]
