FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que forma consonància. Dos mots consonants. Mot que consona amb un altre. Cercar un consonant de poruc. So que s'articula amb una obstrucció o una constricció en algun punt del tracte vocal. Lletra que representa una consonant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria blana produïda per la solidificació d'una secreció de les glàndules sebàcies de les parpelles. No es renta mai: porta els ulls plens de lleganyes. tenir una lleganya a l'ull No veure-hi clar en algun afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Niu d'una colònia de vespes. Munió de vespes. Afer complicat en què hom corre grans riscos. Munió de persones o de coses perilloses en algun concepte. Àntrax 1 1. aguilot vesper V. aguilot. falcó vesper V. falcó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contínuament present o concurrent prop d'una persona, en algun lloc. És un client assidu del cafè de la plaça. Constant en aplicació o atenció, perseverant. Assidu en el treball. Fet amb constant diligència. Un treball assidu. Homenatges assidus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Papereta, cèdula, en què es dona algun permís, alguna autorització, alguna certificació. butlleta d'estat Relació de dades, generalment numèriques, que reflecteixen, en extracte, la situació en què es troba alguna cosa en el moment al qual es refereix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar, acomodar (algú o alguna cosa) en algun lloc fent-l'hi cabre. La furgoneta ja és plena: no sé pas on les encabirem, aquestes dues cadires. Ara surt l'últim cotxe: hem de veure si ens hi podem encabir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és menor d'edat i ha perdut el pare i la mare o algun dels dos. Una pobra òrfena. Orfe de pare i mare. Orfe de pare. Orfe de mare. Asil d'orfes. Que ha quedat sense emparança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicar (a algú) el camí per a anar a un indret. No em van saber atraçar, i em vaig perdre pel camí. Fer anar (algú) a trobar-se amb algú a algun fi. Cercava una col·laboradora, i em va atraçar a tu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eliminar l'oxigen, generalment en forma d'òxid (dels productes que en contenen). Eliminar l'oxigen (dels metalls fosos durant el procés d'elaboració). Eliminar l'òxid (de les superfícies metàl·liques que han sofert algun grau de corrosió). [...]
