FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. L'actitud d'en Joan va provocar moltes enraonies. Rumor sense fonament. Havia corregut que estava embarassada però no eren més que enraonies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poc pes, de poca importància, perquè hom s'hi interessi. Agradar-li les coses frívoles. Una raó frívola. Que dona gran importància a les coses vanes, que no valen la pena. No suportava la gent frívola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge. El brogit de la gent. El brogit de la batalla. Fer brogit. Moure brogit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d'una bursada. de bursada D'un cop. Es va aixecar de bursada i se'n va anar. de bursada Sense perseverança. Són gent de bursada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll. Dissimuladament. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer. Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar rogall (a algú). Un bleix penós l'enrogallava. Algú, agafar rogall. La pols del pòrtland ha fet que s'enrogallés molta gent. La veu, enronquir-se. De tant parlar se t'ha enrogallat la veu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'animals d'un ramat escarotats, especialment l'aviram. Escamot, especialment, fracció de tropa o de colla de soldats esbandits que se separen del seu cos desordenadament. Porció de gent desordenada. Avalot desordenat, crits i renou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, la gent o tota la gent en abstracte, pronom emprat només com a subjecte quan es vol significar que l'acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines. Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. En aquell temps, hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer aparèixer, exhibir, especialment en estil forense. Produir testimonis. Presentar-se, explicar-se, captenir-se davant la gent, de tal o tal manera. Quin bon actor! Sap perfectament com ha de produir-se en públic. Generar, donar naixença (a algú o a alguna cosa). La terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'epilèpsia és mal de Sant Pau. Llengua vulgar. Relatiu o pertanyent a la gent comuna en contraposició a la cultivada, a la refinada. Comú, mancat de distinció. És un home vulgar. Comú dels homes. Conjunt de la gent vulgar. [...]
