FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu. El dir de la gent. Una cosa és el dir i l'altra, el fer. Bé: això és un dir; ja s'hi mirarà a fer-ho. Manera de dir o proferir. Té un bell dir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple, farcit. Un escrit empedrat d'errors. Una obra empedrada de castellanismes. l'infern és empedrat de bones intencions L'infern és ple de gent que han tingut la intenció de fer el bé i no l'han fet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propens a fer mal, a voler mal, als altres. D'índole perversa. Són gent maligna. el maligne El diable. De caràcter patològic greu i amb tendència a l'expansió general. Una malaltia maligna, un gra maligne, un tumor maligne. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sostenir amb l'aliment necessari, fornir de l'aliment necessari. Els aliments que calen per a sustentar el cos. Fer que (alguna cosa) no decaigui, que conservi el seu vigor. Unes promeses que sustentaven l'esperança de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de refugi per als perseguits. Dret d'asil. Asil polític. asil diplomàtic Protecció concedida als refugiats polítics. asil religiós Immunitat reconeguda al perseguit que es refugia en un lloc sagrat. Refugi, protecció. Establiment de caritat on s'allotja gent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al mig. Vosaltres poseu-vos aquí que jo seuré entremig. entremig de En mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d'aquells homes. Ell va sortir d'entremig de la gent. [pl. -igs o -itjos] Interval 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa d'escàs valor, inservible. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines. No tinc res de bo, ja no em queden sinó rampoines. Brots d'una planta que li són perjudicials i convé treure-li. Gent baixa, menyspreable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és tal cosa i res més. Que és fàcil. És un càlcul molt senzill. Que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. És una noia molt senzilla. A casa seva t'hi trobaràs bé; són una gent senzilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que traeix. No us en fieu: són gent traïdora, és un traïdor. Fou un traïdor envers la seva pàtria. de traïdor Amb traïdoria. Que fa alguna malesa quan hom menys ho espera, s'aplica a un animal. Un cavall traïdor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més compacta (alguna cosa) comprimint-la. Les petjades de la gent van atapeir la neu dels camins. Disminuir els intersticis (d'una cosa). Perquè aquests papers càpiguen al calaix, caldrà atapeir-los molt. Esdevenir més compacte. La multitud s'atapeïa dins el local. [...]
