FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació d'inseguretat i de por de caure daltabaix experimentada per algú quan s'acosta al caire d'un lloc elevat. Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Incapaç de dominar els seus pensaments, es precipitava en un vertigen de folles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. dipositar un cadàver Col·locar-lo provisionalment en un lloc apropiat abans de soterrar-lo. dipositar una persona en un lloc El jutge, dur-la on pugui manifestar lliurement la seva voluntat a cobert de possibles pressions. Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desplaer que ens causa una cosa que no és del nostre grat. Veure una cosa amb desgrat. No voldria fer res que fos en desgrat vostre. Desgràcia 2. Va caure en desgrat i va haver de marxar de l'empresa. a desgrat De mal grat. a desgrat de Malgrat 1. a desgrat que Malgrat que. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat. Aquests pals s'han d'aplomar. En una nau, posar (les quadernes, l'arbre o qualsevol peça), a plom. Caure a plom. La construcció es va aplomar per l'empenta de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, fer bot a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l'embolcall. Embotir-se. Tot ell es botia de l'abundosa riallada. Ésser llençat per alguna força i anar a caure a certa distància. Ésser expulsat d'un lloc o d'un càrrec. El director [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de caure pluja o pedra en abundància, de desfermar-se el vent, etc. Un desfet de pluja. Un desfet de temps. Fet de manifestar-se un moviment o estat de l'ànim amb una determinada acció reiterada, abundosament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'estabilitat dels peus en posar-los sobre una superfície llisa, mullada, etc. Vaig relliscar amb una pell de taronja. La neu està glaçada; ves amb compte a no relliscar. Caure en una flaquesa. relliscar-li a algú una cosa No donar-hi cap importància, no posar-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (dues coses similars) paral·lelament l'una al costat de l'altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem de l'una caigui a la banda oposada d'aquella a la qual ve a caure l'extrem corresponent de l'altra. Colpejar damunt un taulell (un conjunt de fulls, quaderns, etc.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parany per a agafar rates. Parar una ratera. Caure a la ratera. Li han parat una bona ratera, a en Joan! Disc metàl·lic amb un forat al mig i una obertura al costat que es col·loca a les amarres per impedir el pas de les rates. Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes [...]
