FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de relliscar. Fer una relliscada. Despropòsit, especialment el que revela a algú una cosa que el pot ofendre o que hom li volia mantenir en secret. Falta, especialment d'índole moral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi. Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofendre els sentiments morals, la consciència (d'algú), amb alguna acció immoral, blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria a tothom. Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n'escandalitzaria. És un home que s'escandalitza per un no res. Escandalitzar-se a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofendre's fàcilment. No li diguis que ho ha fet malament, perquè és molt susceptible i s'enfadarà. Quin caràcter tan susceptible: no admet cap crítica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus. Fer actes contraris a alguna cosa. Mancar a la fe jurada, a la seva paraula, al deure. Ofendre algú, no tenir-li el respecte degut, no tornar-li el que hom li deu. No manquis mai als teus pares. No reeixir (en alguna [...]
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. picar-se el mar El vent, alçar-hi petites onades. Ofendre's per una paraula, una actitud, etc. Potser es picarà, però no vull estar-me de dir-li-ho. Vanar-se. Picar-se d'espavilat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú Ofendre'l. no tocar No fer allò que suposa tocar (quelcom). Fa un any que no he tocat cartes, que no he jugat a cartes. Tot aquest temps no he tocat un llibre, no he llegit un llibre. Abordar, tractar, (un tema, una qüestió) especialment incidentalment. En el seu discurs ha [...]
El substantiu pudor és masculí quan fa referència l'aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Per exemple:
Has de respectar el seu pudor: si no li agrada parlar de segons què, no el pressionis.
Va atemptar contra el pudor quan va fer aquella grolleria [...]