preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra. 8 [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres. v tr 9 fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.  [...]

1 v. tr. Oposar front a front. acarar enfrontar encarar 2 Resistir a algú sense acovardir-se. plantar cara fer cara desafiar 3 Fer un afront. ofendre. 4 v. intr. Ésser contigu un territori a un altre. fronterejar confinar confrontar termenejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [herir ligeramente] encetar, pelar, fer mal. El zapato me ha lastimado el pie, la sabata m'ha encetat el peu. 2 [magullar] masegar, macar. 3 fer malbé, danyar. El granizo ha lastimado las plantas, la calamarsa ha fet malbé les plantes. 4 fig [ofender] ferir, ofendre. Le lastimó en su amor [...]

ofendre(->) insultar improperar ultratjar afrontar aporrinar, omplir d'improperis. carregar (o cobrir) d'injúries escopir injúries (o insults) (sobre algú) invectivar aücar, insultar a crits. blasfemar. Blasfemar el nom de Déu. esbaconar(dial. Alc.), insultar grosserament. desbocar-se [...]

1 exacerbar engrevir. Això engreveix encara els meus pecats. encruelir(una nafra) enverinar(fig.) irritar(un mal, una nafra) Cp. recarregar empitjorar. 2 ofendre. Ant. Desagreujar. Desengrevir. 3 (agreujar-seo greujar-sepron.) recruar, agreujar-se de nou, recaure. carregar-se(un malalt [...]

orgull. L'amor propi no comporta, com l'orgull, el menyspreu dels altres, sinó que es manifesta per una gran facilitat d'ofendre's, per un temor excessiu de fer el ridícul. punto punt d'honor vergonya(en frases negatives). No tens vergonya de deixar-te tractar així. Manuel Franquesa i [...]

. 6 gram present. 7 al presente [ahora] ara, a hores d'ara, ara com ara. 8 hacer presente [recordar] fer present (o avinent). 9 mejorando lo presente després de tu (o de vosaltres), sense ofendre els presents, amb tots els respectes, deixant de banda el respecte que em mereixeu. 10 por el presente [...]

preguntis. 3 [hacer daño] molestar, fer mal. Me molesta esta muela, em molesta aquest queixal. v pron 4 [ofenderse] molestar-se, ofendre's, picar-se, prendre's (o prendre-s'ho malament). 5 [tomarse la molestia] molestar-se, prendre's la pena, donar-se pena. Moléstate en leerlo, molesta't a llegir-ho. 6 no [...]

[una dent] picarse, cariarse. 29 [florir-se] enmohecerse, avinagrarse, agriarse, repuntarse, revenirse. 30 [la mar] picarse. 31 fig [ofendre's] picarse, mosquearse fam. 32 fig [jactar-se] dárselas (o echárselas) de. Es pica d'espavilat, se las da de listo.  [...]

(fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners. ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls. engronyar enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los. enfastidiro enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa [...]