Vessar llàgrimes. Tinc un ull que em llagrimeja. Quin nen més ploraner: sempre el veig llagrimejant. Ploure d'una manera gairebé imperceptible. [...]

-ra adj ploraner -a.  [...]

-a adj → ploraner  [...]

-ra adj 1 [que berrea] baladrer -a, cridaner -a. 2 [que llora] ploraner -a.  [...]

-ra adj 1 [lastimero] planyívol -a. Voz plañidera, veu planyívola. 2 [lloroso] ploraner -a, ploraire. f 3 ploranera, ploramorts, ploracossos, ploraire.  [...]

-ona adj i m i f 1 ploraner -a, ploramiques, ploraire. m 2 [penacho] plomall. f 3 [plañidera] ploranera, ploracossos, ploraire. 4 pl amer [espuela] esperons m.  [...]

Persona llogada per a plorar. ploraireo ploraner ploramortso ploracossos Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esponja de platí quím esponja de platino. 8 passar l'esponja [netejar] pasar la esponja. 9 tenir una esponja al clatell [ésser molt ploraner] ser un llorica (o un llorón).  [...]

Dit de l'arbre o de l'estructura del brancatge caracteritzat per tenir les branques llargues, flexibles i penjants. [...]