Resultats de la cerca frase exacta: 221

61. borgonyó -ona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Borgonya. Relatiu o pertanyent a la Borgonya o als seus habitants. Dialecte francès parlat a la Borgonya i en una part del Nivernès i de la Xampanya. Relatiu o pertanyent al borgonyó. [...]
62. provençal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Provença. Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants. Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals. Dialecte occità parlat a la Provença. Relatiu o pertanyent al provençal. [...]
63. sicilià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Sicília. Relatiu o pertanyent a Sicília o als seus habitants. Dialecte italià parlat a Sicília. Relatiu o pertanyent al sicilià. Dansa barroca de moviment moderat en compàs de 6/8, generalment en to menor. [...]
64. valencianisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element lingüístic del valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua. Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià. Afecció per les característiques i els interessos valencians. Afecció pel València Club de [...]
65. anglonormand anglonormanda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble originari de Normandia que conquerí Anglaterra i s'hi establí. Relatiu o pertanyent als anglonormands. Dialecte del francès antic parlat a Normandia i trasplantat a Anglaterra durant la conquesta. Relatiu o pertanyent a l'anglonormand. [...]
66. florentí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Florència. Relatiu o pertanyent a Florència o als seus habitants. Dialecte toscà que és la base principal de l'italià actual. Relatiu o pertanyent al florentí. Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà. [...]
67. rossellonès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del Rosselló. Natural de la Catalunya del Nord. Relatiu o pertanyent al Rosselló o a la Catalunya del Nord o als seus habitants. Dialecte oriental del català parlat a la Catalunya del Nord. Relatiu o pertanyent al rossellonès.  [...]
68. való valona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble d'origen celta establert a les terres meridionals de l'actual Bèlgica. Natural de Valònia. Relatiu o pertanyent a Valònia o als valons. Dialecte francès, de forta influència germànica, parlat a Valònia. Relatiu o pertanyent al való. [...]
69. lígur
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia cisalpina. Natural de la Ligúria. Relatiu o pertanyent a la Ligúria o als lígurs. Dialecte italià parlat a la Ligúria. Relatiu o pertanyent al lígur. [...]
70. xipriota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l'illa de Xipre. Natural de l'illa de Xipre. Relatiu o pertanyent a l'illa de Xipre o als xipriotes. Dialecte grec parlat a Xipre. Relatiu o pertanyent al xipriota. [...]
Pàgines  7 / 23 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>