FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un afer, un acte, etc., ésser-hi. En aquest afer, ell no hi va figurar per res. Tenir autoritat, representació, etc., en el món, en la societat. Una família que en aquell temps figurava molt. Representar 6. Figurava que només jo sabia aquest secret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'herència) d'una persona a qui correspongui. Deferir l'herència per la mort del causant. Denunciar (el culpable) a una autoritat. Cedir (alguna cosa) per condescendència. Cedir per respecte o consideració, condescendir respectuosament. Jo defereixo a la seva edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prohibició de sortir-ne. L'autoritat els internà prop de la frontera. Obligar a restar en un lloc, en una institució, etc. Internar un malalt mental. Fer entrar (un alumne) en un internat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de residir. Lloc de residència. Obligació jurídica de residir en el lloc on hom té un càrrec públic. Lloc on hom resideix. Fixar la seva residència a Tarragona. Edifici on una autoritat o corporació té el seu domicili o exerceix les seves [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al vescomte. A l'edat mitjana, gran senyor, senyor que tenia sobre les seves terres la plenitud dels drets feudals. Muller d'un baró. Home arribat a l'edat viril, especialment home de respecte, d'autoritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segons l'ordre establert, acostumat. Sessió ordinària. Recurs ordinari. Exàmens ordinaris. Que s'esdevé habitualment. Despesa ordinària. Despesa, menjar, de cada dia d'una casa. Autoritat eclesiàstica diocesana. Correu que funciona en períodes fixos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar. Fer una petició. Demanda escrita adreçada al jutge o a l'autoritat que té el poder de concedir. Presentar una petició al Parlament. petició de principi Sofisma en què es dona com a cert allò que es tracta de provar. petició de mà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consagrar 1 2. Una autoritat eclesiàstica, conferir l'autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. Dedicar exclusivament al servei d'una persona o d'una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serra del Cadí. Fer entendre a algú, d'una manera indirecta, l'interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa. Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat. [...]
