FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descripció de la veu humana, dels sons del llenguatge, amb referència especialment a llur representació fonètica. Art de construir i d'usar el fonògraf. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -phonos, derivat del mot phoné, 'veu', 'so', que significa 'que sona', 'parlant'. Ex.: homòfon, heteròfon; anglòfon, francòfona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició o constitució de l'organisme, congènita o adquirida, que predisposa a una malaltia o a una classe de malalties. Diàtesi tuberculosa. Veu 8 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'extensió d'una veu o d'un instrument dins la qual estan continguts els tons o la major part dels tons d'una melodia. Extensió de les notes que pot cobrir una veu determinada. Conjunt de notes que es troben amb més freqüència en una peça, les quals formen una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir d'èxtasi. Té una veu tan dolça que extasia el públic. Ésser pres d'una gran admiració. En Tomàs s'extasià contemplant aquell paisatge meravellós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig adormit. Els passatgers endormiscats del tren són els últims de baixar. La mare seia endormiscada al sofà. Amb la veu endormiscada pronuncià un bon dia, companys! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Successió de sons amb coherència musical. Successió de sons que formen una frase musical. La melodia dels versos. Dolçor, suavitat, de la veu quan hom canta, parla. [...]
