La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb menystenir és menystén o menystingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma menysté, i en els valencians la forma menystín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb menystenir és menysteniu o menystingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb abstenir-se és abstén-te o abstingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma abstín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma abstingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]