FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum. Que s'obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma. Publicat després de la mort de l'autor. Obra, novel·la, pòstuma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de sepultura d'un o més morts, especialment la coberta d'una llosa o marbre, la que té quelcom de monumental. Ha portat flors a la tomba del seu pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. El pare ha estat massa indulgent amb el seu fill, envers el seu fill. Un públic excessivament indulgent. Ésser algú indulgent amb si mateix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una mateixa sang, descendent d'un mateix avantpassat. Que es produeix entre individus consanguinis. Matrimoni consanguini. Unió consanguínia. Que és fill del mateix pare que un altre, però de mare diferent. Germà consanguini. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sofrir, permetre, (una cosa molesta, perjudicial, etc.), podent evitar-la. Els teus fills, com comportes que no respectin el teu pare? No comprenc que li comportis aquesta manera de tractar-te. Ésser tal que li és apropiada (alguna cosa). La seva renda comporta despeses més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit. Pertanyent a l'esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l'ànima humana. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de pare i mare pertanyents a races diferents. Que ha sorgit de l'encreuament de dues races o varietats distintes. Animals mestissos. Que resulta de la influència de cultures diferents. Música mestissa. Cuina mestissa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'habitud del moviment per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura. Se m'han encondolit les cames de seure tanta estona. El meu pare s'encondoleix tot si està massa estona quiet. [...]
