Resultats de la cerca frase exacta: 543

131. cèntim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part d'una unitat monetària. Això val 50 cèntims d'euro. Moneda d'un cèntim. fer cinc cèntims d'una cosa Explicar-la breument a algú. ni cinc cèntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cèntims. Diners. No duc [...]
132. potestat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder, facultat, que es té sobre alguna cosa o persona. Qui t'ha donat potestat de disposar-ne? pàtria potestat Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills. pàtria potestat Potestat del pare i de la mare. potestat del pare i de la mare Règim jurídic que [...]
133. faltar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser absent pel fet d'haver-se mort. El dia que el pare falti hauràs d'encarregar-te de la botiga. trobar a faltar algú o alguna cosa Adonar-se que no és allà on hauria d'ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició. Quan te'n vagis [...]
134. homenot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home corpulent. El pare era un homenot alt com un sant Pau. Dona que té aires d'home, dit sovint despectivament. Està feta un homenot, aquesta noia! Home, sobretot de l'època contemporània, significat per la seva aportació intel·lectual, artística o [...]
135. beneir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, un rosari. El pare o la mare, invocar solemnement (sobre un fill) la protecció de Déu. El pare va beneir la seva filla gran. estar dat i beneït V. dar. Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. Beneïa l'hora que el va [...]
136. amorós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent amor. És un pare amorós. Que denota, que manifesta, amor. Mirades amoroses. Llenguatge amorós. Inspirat per l'amor. Una carta amorosa. Agradós . Una criatura tendra i amorosa. Suau, bla, de bon treballar, s'aplica a les coses. Terra amorosa. Roba amorosa. Suau, temperat [...]
137. arribada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arribar. Esperava l'arribada del meu pare. A l'arribada dels paquets ens posarem a treballar. L'arribada de la nau al port de Marsella. L'arribada de l'hivern. donar la bona arribada Donar la benvinguda. fer una bona arribada Rebre bé les persones que arriben. d'arribada De [...]
138. cosina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filla d'un oncle o d'una tia. cosina germana Cosina 1 1 . cosina encreuada Filla d'un oncle matern o d'una tia paterna. cosina paral·lela Filla d'un oncle patern o d'una tia materna. Filla d'un cosí del pare o de la mare. cosina prima [o cosina segona] Cosina 2 1 . [...]
139. heretar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
genitors. Ha heretat el talent del seu pare. Són qualitats que no s'hereten.  [...]
140. predicar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anunciar, proclamar, ensenyar, (la paraula de Déu). Predicar l'evangeli. Fer un sermó. Avui predica el pare Miquel. Recomanar als altres. Ell predica l'economia, però és un malgastador. Cercar d'inculcar amb discursos, advertiments, etc. Predicar una doctrina. Predicar la pau [...]
Pàgines  14 / 55 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>