FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaer i aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent. Sentir admiració per un poeta, per una virtut, per un bell paisatge. Objecte d'admiració. Aquest xicot és l'admiració de tothom pel seu talent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió, entre dues o més persones, que resulta d'una manera comuna de sentir, de pensar, d'obrar. Viuen tots en perfecte acord. El bon acord entre parents. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Les dues parts no pogueren venir a un acord. L'acord de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, sentir, calor o fred. Les calors de l'estiu. Corrent he agafat calor. Animació, passió, amb què hom fa una cosa. En la calor de la discussió, de la disputa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L'òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat. Sabor. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar. Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s'aproxima l'enemic. En sentir l'alarma, els soldats acudiren als llocs de combat. Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d'alarma. Crit d'alarma. Donar l'alarma. falsa alarma Alarma donada sense motiu ver. Aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar l'activitat a un fi, especialment d'ordre moral, de tal o tal manera en una circumstància donada. Ell ha obrat molt malament fent això. Obra bé i no temis el que diran. obrar del seu cap Fer del seu cap. Deixar sentir els seus efectes, tenir eficàcia. El remei ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funció renal del ronyó. Ronyonada 1. Del cop va sentir un fort dolor als ronyons. tenir el ronyó cobert Ésser ric. Part central, la més interna, d'un territori, d'un afer, etc. És del ronyó de Catalunya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els circumstants no puguin sentir el que hom diu. A mi parla'm alt, que tothom ho senti: no em vinguis amb xiu-xius. Remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa. Es parlaven a l'orella: a penes sentíem el xiu-xiu. Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, anar dret a un lloc. Una senda que dreçava a la font. Posar dret (allò que està inclinat o ajagut). Dreçar un arbrissó que creix inclinat. En sentir aquell soroll, els cavalls dreçaren les orelles. dreçar l'orella [o dreçar les orelles] Parar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll d'una cosa que es trenca. Soroll d'una cosa que es trenca. En sentir el crac que va fer la post quan va rompre's, em vaig espantar. Fallida d'una casa o d'una empresa. Si això continua així, la banca farà un crac. As1 2. El crac de l'equip va [...]
