FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malalt Pujar-li la febre. carregar-se un malalt Agreujar-se. Coronar (un castell humà). Cobrir amb una capa o una passada de vernís. Fer sentir el seu pes, recolzar. Tot l'edifici carrega sobre aquestes columnes. Totes les obligacions, les culpes, carreguen sobre meu. Escometre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que la carn encara està per coure. El tren està per arribar. Estic per dir-li-ho. estar per algú o per alguna cosa Prestar-li atenció. estar d'algú Sentir afecte per algú. Els nens estaven molt de l'Antoni, tanta por que jo tenia. N'estic molt, de la Maria, i ella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nostra). Li vaig donar una bufetada, un cop de puny. Donar el bon dia. Donar les gràcies, l'enhorabona, a algú. Donar una lliçó. Donar una explicació. Fer sentir a algú els efectes (d'alguna cosa). Dona moltes alegries als seus amics. Donar la salut a algú. Donar un [...]
porta i se'l trobà estès a terra (i no En/Amb aquestes que s'obrí la porta...).
Llegia tranquil·lament al metro i aleshores es va sentir un crit (i no i en/amb aquestes es va sentir un crit).
En aquesta avinentesa va entrar el president i va començar el discurs (i no En/Amb aquestes va entrar el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
toca millor que l'altre. tocar hores Un rellotge, una campana, fer sentir els sons indicadors de les hores. Ara toca la una. Ja han tocat dos quarts? Me'n vaig corrents. Són les tres tocades. L'escolà toca a missa. Les campanes toquen a morts. tocar a foc Tocar les campanes en senyal [...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
timbal] Sentir mareig o malestar a causa d'una insistència molesta, generalment sorollosa. tenir el cap dur Tenir dificultat a comprendre les coses. tenir el cap ple de serradures No tenir seny, ésser irreflexiu. tenir el cap ple de vent (o de fum, o de pardals, o de grills, etc [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]
