FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alè Reposar abans de reprendre un treball, una activitat, un esforç, etc. no fer un alè d'aire No córrer gens de vent. tenir l'alè llarg Aguantar molt temps sense respirar. Capacitat de sostenir un esforç. Es necessita molt d'alè per a traduir aquest poema. alè de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinades tècniques i estratègies. Lluita lliure. Lluita grecoromana. Acció que exerceixen l'una contra l'altra dues forces, dues tendències, etc., oposades. La lluita de la veritat contra l'error. Esforç violent per a obtenir quelcom, per a evitar un mal. Emprendre, sostenir, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s'hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d'un edifici o d'un monument o en el muntatge d'una màquina. Plataforma mòbil de fusta o de ferro que serveix per a sostenir el minaire al front de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prisma d'obra dels que s'alçaven per a defensa al cim d'un mur, d'una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d'ells una obertura per on poder llançar projectils a l'enemic. Trossos de rajola, de pedra, etc., que es posen a manera dels merlets d'una torre per sostenir alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a les màquines de pintar, a les calandres, etc. Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d'esmerilar-los. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal, tauló, forca, etc., que es clava o recolza a terra o en un suport resistent, i serveix per a sostenir o evitar que caigui alguna cosa. Pal, armadura, obra de fàbrica, etc., que sosté una construcció, un terreny, etc., d'una manera provisional. L'avi és el puntal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú el pols. a pols Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom. Alçar un pes a pols. a pols Amb esforç, sense l'ajut de ningú. Obtenir l'èxit a pols. Guanyar-se la fama a pols. Templa . Polsada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sostenir (alguna cosa) enlaire com si estigués penjada. La pols suspesa en l'aire. Tenir algun temps deturat el curs (d'una cosa). Suspendre els treballs començats. Diferir momentàniament. Suspendre un comerciant els pagaments. Suspendre una sentència. Deixar sense efecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
popa per la part inferior del buc. Biga curta que descansa entre dues bigues que li són perpendiculars i serveix per a sostenir una altra biga que no arriba a la paret. jou de deflexió Dispositiu d'un tub de raigs catòdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte o peça comparable, per la seva forma o grandària, a un broc o tros de branqueta. Instrument d'acer llarg i rodó amb què els carnissers afilen les eines de tall. Espiga de l'esperó. Vareta de les que es posen als ruscos per a sostenir les bresques. Vareta envescada [...]
