FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat més avall, més prop del fons o de la base. El nivell del mar Caspi és inferior al del mar Mediterrani. La part inferior d'una columna. El llavi inferior. A un nivell més baix quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. Aquest xicot és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la perera, de dimensions i forma diverses, amb una part relativament estreta prop de la cua i una part distal més voluminosa, de vegades globós o en forma de baldufa, de pela sovint verda o groga, algun cop envermellida, i de carn blanca, sucosa i dolça, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funció del sentit de la vista. Visió binocular. Visió de lluny, de prop. Fet de veure. Els núvols poden complicar la visió de l'eclipsi de sol. La cosa vista. Es presentà als seus ulls una visió horrorosa. Agudesa visual. visió beatífica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma blanca semblant a l'espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint també per la còncava prop de la punta. Un cop de sabre. Maneta amb què són accionats els molinets manuals. Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fou coronada d'un èxit complet. Tallar el brancam (d'un arbre). Tallar la soca (d'un arbre) prop de terra per tal que tanyi. El fetus, deixar veure el cap en el moment del part. Les dents d'una roda dentada, trencar-se o desgastar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. flauta de bec Flauta d'embocadura terminal, en la qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar, viatjar, amb una nau. És perillós de navegar prop de la costa. Ha navegat per tots els mars. Carta de navegar. Viure, deambular, campar. Va jugar la carta de la República, i actualment no sé per quins mars deu navegar. no saber per quin mar es navega Perdre la carta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
altra. Posa't el suèter damunt mateix de la pell. Situació d'algú o d'alguna cosa que s'aproxima a algú altre o a alguna altra cosa fins a estar-hi molt a prop. No vaig saber qui em perseguia fins que ja me'l vaig veure al damunt. Teníem gairebé damunt nostre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribada fins a un lloc, fins a una persona. El vestíbul dona accés al teatre. Porta d'accés a la platea. No tenir accés prop del ministre. Home de fàcil accés. Tenir accés a les dignitats. Possibilitat d'una persona o d'un grup d'accedir a un coneixement, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al·legar a favor (d'algú) motius que atenuen o justifiquen una falta o l'omissió d'una obligació, justificar-l'en. Excuseu-me prop d'ell de no haver-hi anat. Si me'n fan retret, ja sabré excusar-me. Els amics es van excusar per haver-hi anat tan a deshora. Al·legar [...]
