FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
departament de la fàbrica on són instal·lades aquestes màquines. Disposició de les pedres, dels maons o dels altres elements que componen un mur o una volta. Aparell ciclopi. Conjunt d'òrgans d'un govern, d'un partit polític, etc., encarregat de tasques administratives [...]
Guàrdia de Noguera
El nom oficial de la capital del municipi de Castell de Mur és Guàrdia de Noguera, i no Guàrdia de Tremp, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò sobre què alguna cosa descansa. La base d'una estàtua. Part inferior d'alguna cosa per on aquesta descansa sobre el seu suport. La base d'una muntanya. Part inferior d'un mur, d'un pilar, d'una columna, d'una torre, etc., diferent de la resta de la construcció per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quatre quarts de cercle còncaus a l'arrencada i convexos a la part superior, que forma punta a la clau. arc de descàrrega Arc que forma part d'un mur i serveix per a evitar que les càrregues arribin a una llinda que es vol protegir. arc de ferradura Arc de circumferència de més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que se serveix del congost d'un riu. camí de ferradura Camí per on pot passar una haveria, però no un carro. camí de guineu Camí de cabres. camí de ronda Camí practicat al llarg del mur d'una plaça forta o de la zona marítima o terrestre com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La canonada de l'aigua passa per sota el mur. passar algú per tot Suportar-ho tot. passar i traspassar Passar reiteradament per un lloc. Ésser tingut per tal o tal cosa sense ésser-ho. Passar per lladre. Passar per bona una moneda falsa. Una moneda que no passa. Aquesta sí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vora de, tocant la part baixa de. Havíem arribat al peu mateix de la muntanya, de la costa. Érem al peu del mur, de l'arbre. Agenollar-se al peu de l'altar. al peu de la lletra Literalment, atenent no a l'esperit sinó a la lletra. Copiar un text al peu de la lletra. al peu de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que designa la part d'una persona o cosa a la qual ha d'ésser atribuïda la qualitat, o el tant de la dimensió expressada per l'adjectiu. Un home curt de cames. Una sala baixa de sostre. Lleig de cara. Ample d'espatlles. Curt de vista. Dur d'orella. Una canya llarga de 12 pams. Un mur [...]
recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia:
Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter.
Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor [...]
