FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que descodifica. Dispositiu, generalment electrònic o algorítmic, utilitzat per a descodificar. Circuit emprat en els receptors i els sintonitzadors de freqüència modulada per a l'audició de programes estereofònics. Aparell que permet rebre senyals emesos per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mètode consistent a distribuir el text d'un manuscrit per estics amb la finalitat de computar el treball del copista i determinar la remuneració que havia de rebre. Fórmula final d'un manuscrit en què s'indica el nombre de línies de què consta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl. El mateix clap. Cerimònia oficiada pel bisbe que introduïa a la clerecia un candidat als ordes menors. Conferir la tonsura. Rebre la tonsura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'interpretar; l'efecte. La interpretació d'un text obscur. La interpretació d'una llei. Aquest fet pot rebre dues interpretacions diferents. interpretació doctrinal Interpretació que es funda en les opinions dels jurisconsults. Art i tècnica de representar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que no respon a les esperances que havia fet concebre. sortir carabassa Un meló, sortir aigualit i insípid. Reprovació en un examen. Treure carabassa. Refús d'una noia a un pretendent. Donar carabassa. Rebre, portar-se'n, carabassa. Cap d'una persona. Carabassa assecada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destinat a rebre les cendres d'un cadàver incinerat. Urna cinerària. Mata de la família de les compostes, de fulles molt tomentoses, blanques per sota i d'un verd grisenc per sobre, i flors grogues, que es fa als penya-segats marítims i s'empra com a ornamental (Senecio [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de pedra, de terrissa o d'un altre material, clavada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb una concavitat destinada a rebre aigua o un altre líquid. La pica d'una font. Una pica oliera. Pica baptismal. pica beneitera Pica de l'aigua beneita d'una església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document pel qual es reconeix un deute. Compravenda pròpia del País Valencià en què el comprador no pagava el preu a l'hora de rebre la cosa, però abonava, en canvi, una quantitat determinada fins que s'efectués el pagament, com a compensació dels fruits que [...]
