FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amuntegar en remolins, moure formant remolins. El vent arremolinava la neu. Arremolinar-se la neu amb el vent. La gent s'arremolinava a les portes. Reunir (les ovelles) en un ramat. El ramat d'ovelles, donar voltes sobre si mateix, com un remolí. Deixar l'arrebossat (d'una paret) a punt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d'un sol origen etimològic. doblet electrònic Parell d'estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix espín però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia. doblet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims. Respecte a una persona, una altra que porta el mateix nom. El meu homònim. Que és formalment idèntic a un altre mot però té un significat diferent. La forma d'infinitiu dur i l'adjectiu masculí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la reflexió. Que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu. En gram., que expressa una acció el subjecte i l'objecte de la qual tenen el mateix referent. Verb reflexiu. Que té el mateix referent que el subjecte d'un verb reflexiu [...]
