Plor, plany. Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d'alts personatges polítics i religiosos. Poesia d'aquest gènere. [...]

Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó. La llum de l'alba. Gènere líric, principalment trobadoresc, que expressa el plany dels enamorats per l'arribada del nou dia que els obliga a separar-se. Poesia d'aquest gènere. [...]

característiques, de múltiples usos culinaris i medicinals. quina ceba li fa coure els ulls? De què es plany? Dèria excessiva. Se li ha ficat la ceba de l'art al cap, i no té res d'artista. ésser de la ceba Ésser catalanista convençut. Tros de camisa o de roba blanca interior [...]

arracades, te n'ensenyaré unes altres / d'altres. D'altra banda, en posició de complement d'una preposició, tant hi pot aparèixer uns altres com altres. A més, la construcció d'altres també és possible amb preposicions com amb, entre, cap a o contra. Per exemple: No es plany d'aquests errors sinó d'uns [...]

m plany, planyiment, plant.  [...]

m planyiment, plany, plant.  [...]

m 1 plany, lament, complanta f. 2 [de Jeremías] lamentació f.  [...]

m 1 → plany2 lit [gènere poètic] endecha f, treno.  [...]

f plany m, lament m.  [...]

m lament, plany. Prorrumpir en lamentos, esclatar en laments.  [...]