FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl suau i curt que fa la llana, el cotó, etc. Pelussa que tenen algunes fruites. El borrissol del préssec. Pèl moixí. Borró 2 1. Herba menuda que cobreix un tros de terra. Morró. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Olor agradable. El perfum de les flors, de l'encens. Substància o producte d'olor agradable que s'usa per a perfumar. Una fàbrica de perfums. S'ha posat un perfum nou, molt suau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Piano amb la caixa harmònica perpendicular a terra i al teclat. En mús., d'una manera suau, fluixa. Un piano seguit d'un forte. En moltes màquines de filatura i de tissatge, cordó que mou les pues. Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la melodia. Una frase melòdica. Apte per a entonar melodies. Instrument melòdic. De caràcter suau i melodiós, s'aplica a una peça musical. Una cançó melòdica. Que canta cançons melòdiques. L'orquestra busca una nova cantant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l'interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d'oli, de petroli, etc. Floc de cabells que pengen. Floc de cabells tenyits d'un color més suau que el natural. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de pell suau usada per a tapar-se i subjectar el bigoti quan s'és al llit o a casa. Tros de cuir, etc., que es posa a la punta del calçat per a reforçar-lo o adornar-lo. Compàs emprat per a traçar circumferències de diàmetre petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, de cos gros, cap allargat, musell eixamplat a la regió nasal, orelles curtes, ulls petits, coll curt, pelatge suau i banyes ramoses i caduques de forma molt característica, que viu a la tundra i a la taigà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Professor de moral. La moral cristiana. Conducta quant al seu aspecte moral. Una ofensa a la moral. moral còmoda Moral relaxada. Lliçó de conducta, especialment que es desprèn d'una faula, d'una narració, etc. Conforme als bons costums, a la moral. Una obra moral. Suau, enraonat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pluja menuda i seguida. Un suau xim-xim que a poc a poc li anava amarant la roba. Seguit de músiques, d'actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment. El xim-xim de les bandes de música. Es deixà impressionar per les faramalles i els [...]