FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un bon nombre de locucions adverbials, expressa el mode d'estar, d'obrar, etc. En dejú. En aparença. En renou. Amb un infinitiu, forma combinacions amb funció adverbial que expressen precedència immediata, causalitat. En entrar jo, tots s'alçaren. En veure'ls tan pobres, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el pa. Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats. Coure la porcellana. Coure maons, teules. Coure guix, calç. El foc o la calor, obrar (sobre alguna cosa) modificant-ne alguna de les propietats. El foc cou els aliments, la porcellana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no encertar, errar, (allò que vol tocar, atènyer). Vaig apuntar amb tota cura al colom, però el vaig fallar. Fallar un tret. Una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s'esperava. Li falla la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la consciència de seguida. Coneixença interna que cadascú té de la bondat o de la maldat de la seva conducta, intencions, caràcter, ensems amb el sentiment d'obligació de fer allò que hom creu bo. La meva consciència em diu que he obrat bé. Obrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ésser un esperit inquiet. Impuls dominant segons el qual obrem. Esperit de rebel·lió, d'intransigència, d'indisciplina. Esperit de sacrifici. esperit de contradicció Disposició constant a contradir. Pensament, conjunt d'idees, de sentiments, dominant en la manera d'obrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de penitència. Netejar d'errors, incorreccions, faltes, etc. Un estil castigat. Una cosa, obrar (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. Tantes de subscripcions castiguen la butxaca. Esporgar excessivament (un arbre), pelar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions. Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l'harmonia d'aquestes cambres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fluix. Un vent fluix. Sense fortitud, tremp, solidesa. Fluix de caràcter. Que no està a l'altura que caldria en alguna cosa que suposa estudi, aplicació, etc. Aquest alumne ha fet un examen molt fluix. de fluix Sense reflexió. Obrar massa de fluix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinació de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit. Tenir, portar, una intenció. Fer una cosa amb, sense, intenció. Bones, males, intencions. de bones intencions, l'infern n'és ple [o l'infern és empedrat de bones intencions] No basten les bones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alternatives, distància que hi ha entre els dos punts morts. Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet. La cursa d'un tauló en serrar-lo. La cursa d'una porta, d'un calaix. Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l'interior d'un moble. No haver-hi [...]
