FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de precedir; l'efecte. Prioritat, antelació, d'una cosa respecte a una altra en el temps o en l'espai. Primacia, importància, superioritat, d'una cosa sobre una altra. Preferència honorífica en el lloc i el seient en els actes oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc. Carpeta d'anelles. Carpeta classificadora. carpeta d'acordió Carpeta dividida en diverses bosses disposades en forma de ventall. carpeta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camisa o carpeta que conté els documents que fan referència a un afer o a una persona determinats. Expedient, conjunt de documents sobre un mateix assumpte. dossier de premsa Recull de les informacions aparegudes a la premsa sobre un tema. dossier de premsa Fullet que conté una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que elegeix. Persona que reuneix els requisits legals exigits per a exercir el dret de sufragi. Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que tenia el dret de concórrer a l'elecció de l'emperador. Elector de Saxònia, de Baviera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts, per a ésser consultats. Biblioteca pública. Biblioteca especialitzada. Biblioteca de la Universitat. Moble per a guardar llibres [...]
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]