FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estirada brusca per a fer moure algú o alguna cosa envers si. Robatori amb violència que consisteix a arrencar a la víctima allò que el delinqüent vol emportar-se, generalment una bossa de mà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envoltar (una força enemiga) tallant-li la retirada. En un joc d'atzar, un jugador, fer una aposta equivalent a tot el diner de què respon (la banca). Emportar-se (tots els llocs) en una elecció, en una competició, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar, fer venir, amb si. Emmena el teu amic a casa. Emportar-se 1. Vaig emmenar-me totes les criatures cap a la platja. Portar a tal o tal conseqüència. La seva abrandada intervenció va emmenar l'assemblea a una votació favorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de dit. Va fer caure el plat de la balança amb una ditada. Porció d'una cosa que hom pot emportar-se adherida a un dit. Una ditada de mel, de llard. Senyal o taca que deixa sobre una cosa el contacte d'un dit. El mirall és ple de ditades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emportar-se la victòria, la superioritat, l'avantatge, entre diferents coses concurrents, en competència. Prevaler algú contra un seu concurrent. Fer prevaler algú la seva opinió. No sempre preval la raó. Aprofitar-se, servir-se, d'alguna cosa. Prevaler-se de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enrotllar (fil) formant un cabdell. Aquest cordill s'embullarà si no el cabdelleu. Una cosa que va rodolant, emportar-se (altres coses). El rocam desprès davallava cabdellant pins i tot el que trobava. Aplegar (gent) a un fi determinat. Comandar (gent de guerra). Una col o altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El fregadís, una acció química, etc., emportar-se matèria (d'un cos). Les rajoles s'havien desgastat pel continu trepig de la gent. Desgastar la salut. Desgastar la bona fama d'algú. Un cos, perdre part de la matèria que el compon a causa del fregadís, d'una [...]