FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àvidament. menjar-se la partida Endevinar un intent. menjar-se les ungles Rosegar-se-les. Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner. Aquesta despesa se'm menjaria la setmanada. S'ha menjat l'herència del seu pare. El mal se li menja la carn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de paper amb què se subjecta un floc de cabells que es vol arrissar. Full de paper d'alumini o de paper resistent untat amb oli amb què s'embolica una menja per coure-la al forn. Costelles a la papillota. Truita de riu en papillota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afait usat per les dones per a emblanquir-se la cara. Greix, part de la freixura, que es treu dels bens, dels moltons, etc., i es menja fregit. Botifarró prim fet amb freixura de porc o de vedella i pinyons. Drap de llana de color blanquinós. Raïm blanc i aspre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior de la cavitat bucal. paladar dur Volta del paladar. paladar tou Vel del paladar. Sentit del gust. Tenir bon paladar. Sabor. És una menja d'un paladar exquisit. Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola. En constr [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, un xic glauca, de fulles oblongues, poc o molt dividides, les caulinars abraçadores, i de capítols grocs amb bràctees involucrals en forma de cor, que es fa als fenassars i prats secs de terra baixa i que es menja en amanida (Reichardia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de comoditats, de plaers. Fer una vida regalada. a la regalada Amb tota comoditat, a tot plaer. Viure a la regalada. Menjar, beure, a la regalada. Cantar a la regalada. Que dona delit, satisfacció, als sentits. Una menja regalada, exquisida. Molt barat. Aquests pantalons, els venen a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar-se abrivadament, porfidiosament, en un combat. Un lluitador s'aferrissà a l'altre i rodolaren per terra. Els contrincants s'aferrissaren en la lliça. Agafar-se al menjar goludament, ansiosament, com fa un animal famolenc amb la seva presa. El llaminer s'aferrissa a la primera menja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de menjar o de beguda que cap d'un cop a la boca. Aquest panet, ell amb un parell de bocades se'l menja. Un poc de menjar. Feu-li prendre una bocada de carn. Quantitat de combustible que, d'un cop, es fica en un forn. fer bocades d'alguna cosa Vanar-se'n, ponderar-la excessivament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'esclatar. El foc que cova sota la cendra. L'odi cova en el seu cor. Alguna menja, reposar massa després de treta del foc. L'arròs s'ha covat. Vigila, que la sopa es covarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disminuir la tensió (d'alguna cosa). Una substància, facilitar (a algú) l'evacuació dels excrements. El meló verd l'ha laxat i ara tot són corredisses. Menja bledes, que laxen. Administrar (a algú) una substància, especialment un medicament, que faciliti l [...]
