FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col d'una raça cultivada, molt propera del bròquil, d'inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora). Bolet del grup dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té, que mostra, peresa. Ésser peresós d'escriure. Ésser peresós per a llevar-se. Per peresa de llescar, el peresós no menja pa. Un estómac peresós. Mamífer dels gèneres Bradypus i Choloepus, de l'ordre dels xenartres, de potes llargues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L'òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat. Sabor. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar. Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és cuit. Menja pèsols crus. Al gat, li donem carn crua. Que encara no ha sofert la preparació habitual, s'aplica a una matèria. Seda crua. Petroli cru. Que no és prou madur, s'aplica a un gra, a un abscés, a un tumor, etc. Sense atenuants. Li diré la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un aliment, fer tornar gras. El pa l'engreixa. És una menja que engreixa. La tranquil·litat l'engreixa. Les rialles l'engreixen. Fer tornar gras (un animal) mitjançant una alimentació adequada. Engreixem porcs. L'ull de l'amo engreixa el cavall. Fer semblar més gras [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Portar el menjar als porcs, als conills. menjar blanc Crema feta amb llet, farina d'ametlles o d'arròs, midó i sucre, aromatitzada amb pell de llimona i canyella. menjar de farda [...]
L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple:
L'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix. Té molts milions de capital. S'ha gastat les rendes i ara es menja el capital. Capital empenyorat, hipotecat. Conjunt d'actius de tota mena considerat com a instrument de producció. Ella ha aportat el capital, ell hi posa el treball. El [...]
