FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Compleció d'una revolució d'un cos celeste. Període lunar. període d'un reactor Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d'un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e. període de semidesintegració [o període radioactiu] Temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., acabament d'un procés verbal. En lòg., subjecte o predicat d'una proposició. Component integrant, amb dos més, d'un sil·logisme, on tots tres figuren dues vegades. Terme major, terme mitjà, terme menor. En mat., part d'una expressió algebraica separada de les altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del buc d'una nau compresa entre la línia de surada i la coberta. Cara d'un objecte oposada a una altra o unes altres. Els dos costats d'una serralada, d'una muntanya. Aquesta moneda té en l'un costat el bust del rei i en l'altre costat l'escut d'Espanya. En mat., línia que limita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valors que les coordenades horàries d'un astre. pol de l'eclíptica Punt en què una recta que és perpendicular al pla de l'eclíptica i passa pel centre de la Terra s'interseca amb l'esfera celeste. pol galàctic Punt en què una recta que és perpendicular al pla [...]
Per expressar que algú arriba a un lloc caminant, hi ha les expressions a peu o bé caminant. Per exemple:
Alguns excursionistes aniran a peu / caminant a l'ermita, mentre que d'altres aniran en cotxe.
Si el trajecte és curt, preferim anar-hi a peu / caminant.
Pel que fa a l'expressió pel (seu [...]