FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, de cap voluminós i bec ganxut, que cacen insectes, ocells petits o ratolins, com l'escorxador i el capsigrany. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels gàdids, de cos allargat, de mida no gaire gran, amb el dors de color gris blavós i el ventre blanc, amb tres aletes dorsals i dues d'anals (Micromesistius poutassou). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels artiodàctils, de mida petita, sense banyes, els mascles de la qual tenen els ullals superiors molt llargs, que habiten l'Àfrica subsahariana i l'Àsia. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amfibi anur cobert d'una pell berrugosa, sovint amb glàndules que contenen líquid irritant, de costums menys aquàtics i moviments més lents i feixucs que la granota. gripau banyut Gripau del gènere Ceratophrys, de mida relativament gran, de cap molt gros, amb l'obertura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells no voladors, que comprèn els kiwis, exclusius de Nova Zelanda, de mida relativament petita i llarg bec corbat, del qual subsisteixen tres espècies molt semblants, incloses en una única família. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modalitat de reproducció tipogràfica que es caracteritza per l'obtenció de mitges tintes a base de punts de mida diferent mitjançant la interposició d'una trama entre l'objectiu i la placa sensible d'una màquina fotogràfica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells limícoles, de l'ordre dels caradriformes, de mida petita o mitjana, camallargs, amb el bec curt, recte i punxegut, a la qual pertanyen els corriols, les daurades i les fredelugues. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells limícoles, de l'ordre dels caradriformes, camallargs, de mida petita i mitjana, migradors, a la qual pertanyen els territs, les gambes, els tètols, els becuts, els polits i els becadells. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de plomes d'un ocell que es diferencien de les altres pel color, la mida, etc. Feix de plomes emprat com a adorn d'un barret, d'un elm, d'un casc, etc. Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a treure la pols. Feix d'apèndixs filiformes que formen com un plomall. Papus . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes, que inclou els escuraflascons, limitada a tres espècies, de mida petita i dits lobulats, que llevat de l'època de la nidificació menen una vida pelàgica. Individu d'aquesta família. [...]
