Fer carícies (a algú). El vell acariciava la seva neta. Passar tocant suaument. El vent li acariciava els cabells. Complaure's a alimentar (una esperança, una idea, un projecte, una quimera, un pensament, un designi, una empresa). Acariciava la idea de fer un viatge molt llarg. [...]

Voluntat de complaure algú. Fer una cosa per complaença envers algú. Voleu tenir la complaença d'enviar-li això? Acte pel qual hom complau algú en els seus desitjos. Tenir complaença per algú. Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sentir [...]

Ficar (alguna persona o alguna cosa) i tenir-la estona dins l'aigua perquè resti ben mullada. Rabejar-se en un gorg. Esbandir 1 1. Netejar (els cuirs) en un safareig, després d'haver-los pelats. Algú, complaure's a prolongar allò en què troba una satisfacció. Es [...]

El gerundi del verb complaure és complaent. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma complaguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.  [...]

Les formes del participi del verb complaure són: complagut, complaguda, complaguts, complagudes Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complascut, complascuda, complascuts, complascudes, cal evitar aquests participis en contextos formals.  [...]

circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball. Preparar-se a fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, de fer-la tot seguit. Tots es disposen a complaure'l. Jo em disposava a sortir. Estic disposat a fer-ho. Regular, decidir. La llei, un article d'un reglament, disposar tal i tal cosa. L'home [...]

Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple: La democràcia consisteix en la participació del poble en la política. Ara bé, quan aquests [...]

'ell si no compleix la seva paraula! Serveix per a adjuntar a un adjectiu: Un terme que en completa el sentit. És un home ple de prejudicis. Una acció digna de lloança. Encara està dejú de dir-me res. Àvid de plaers. Desitjós de complaure'l. Culpable d'un crim. El nom [...]

v tr 1 [mirar] contemplar. 2 [complaure] contemplar.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 complaure. Me esfuerzo en complacerlos, m'esforço a complaure'ls. v pron 2 complaure's. Se complace en su desgracia, es complau en la seva desgràcia.  [...]