v tr mar [desaparellar] desaparejar, desarmar.  [...]

v tr 1 [una edificació] derribar, derruir. 2 [un mecanisme] desmontar, desarmar.  [...]

p fr v tr 1 [debilitar] debilitar, desarmar. v pron 2 [ansiar] frisar-se, delir-se, frisar intr.  [...]

v tr 1 [deshacer] desmuntar, desarmar. Desmontar un andamio, desmuntar una bastida. 2 [un arma] desarmar. 3 [a un jinete] descavalcar, desmuntar, boleiar. 4 [cortar árboles] desboscar, desemboscar. 5 [un campo] artigar, eixarmar. 6 [rebajar] aplanar, rebaixar. 7 [en estampación] remenjar. v intr 8 [...]

v tr 1 desinflamar. 2 fig [quitar la cólera] calmar, apaivagar, desarmar. v pron 3 desinflamar-se. 4 [una cosa] suavitzar-se, assuavir-se.  [...]

1 desguarnir. 2 desarmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desarçonar. El cavall feu un salt i el desarçonà. boleiar. El cavall boleià el seu genet. derrocar del cavall(Alc.) baixar (del cavall, del burro, etc.). Després de la passejada, la mare baixà el nen del poni. desfer. Desfer una bastida. desarmar. Aquest armari és molt difícil de desarmar [...]

aplacar(la ira) amainar, fer disminuir d'intensitat. La seva humilitat amainà la ira del rival. calmar(->) amansir(->) assossegar mitigar(la ira, etc.) pacificar desenquimerar desenfadar desenfuriar desenutjar desarmar(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encorralar, posar el bestiar al corral. Ant. Desencorralar. Desacorralar. 2 Posar en situació de no poder escapar. embarrerar, acorralar l'enemic. assitiar. Els gossos tenien assitiat el senglar. encerclar envoltar. 3 Fig. estrènyer. El va estrènyer a raons. acular(fig.) desarmar [...]

v tr 1 [descavalcar] desmontar, apear. 2 [separar les peces] desmontar, desarmar. 3 [posar fora de servei] desbaratar. Desmuntaren l'artilleria enemiga, desbarataron la artillería enemiga. 4 fig [confondre] dejar perplejo, confundir, desconcertar. Els seus raonaments el van desmuntar, sus [...]