FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els ports, els canals, etc., indret protegit artificialment on les embarcacions poden dur a terme la càrrega i la descàrrega amb tota seguretat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organisme, o comunitat d'organismes, la presència, absència o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment el bestiar, passar l'hivern en un indret. Aquests cavalls eixivernen a Espinavell. Fer el temps propi de l'hivern. Enguany eixiverna molt fort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle generalment de parets d'obra i de forma rectangular, que s'omple d'aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar. Omplir, buidar, el safareig. Un safareig públic. Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és [...]
