Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 7.461

121. aixelleró
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de tela entre la màniga i el cos, d'una camisa o d'altres peces de vestir, en l'indret que correspon a l'aixella. [...]
122. veral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partida del terme. Redol de cases de camp. Indret 1. On aneu, per aquests verals? Voltants. Vivia en un mas que hi ha pels verals de Vistabella.  [...]
123. aturar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Detenir-se en un indret, restar-hi. Aturarem tres dies a Girona. Guardar-se per a si. [...]
124. afluir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un fluid, decórrer devers un indret. Les aigües aflueixen al llac per tres rierols. La sang aflueix al cor. Acudir, acórrer, abundosament. La gent hi afluïa de totes bandes. [...]
125. enllumenat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enllumenar amb llum artificial. Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol. Enllumenat elèctric, de gas, de petroli. Enllumenat públic. Conjunt de llums que duu un vehicle. [...]
126. florejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, florir. Aquest arbre floreja per tal temps. Les plantes d'un indret, estar en flor. Adornar, guarnir, amb flors pintades, esculpides, etc. Ornar (una melodia) amb notes suplementàries. A la guitarra, repetir (una figura musical) d'una manera contínua tocada amb tres dits [...]
127. aguaitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotjar, vigilar, especialment des d'un indret amagat, per sorprendre. Treure el cap per una obertura o per damunt alguna cosa. Aplicar l'ull i mirar per una obertura petita. [...]
128. observatori
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc apropiat per a fer observacions, especialment astronòmiques o meteorològiques. L'Observatori Fabra. L'observatori astronòmic del Garraf. Indret apte per a l'observació a distància d'una extensió de terreny. [...]
129. al·loestèsia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastorn de la sensibilitat en què els estímuls aplicats sobre el cos se senten equivocadament en un punt llunyà de l'indret on ha tingut lloc aquest estímul, especialment al costat simètric. [...]
130. pega
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colofònia . Substància adhesiva. Mala sort que sembla perseguir algú. Estic de pega: he suspès una altra vegada l'examen. Ja és pega que hagin perdut el tren! fer-hi pega Una cosa posada en un indret, no anar-hi gens bé, fer-hi lleig. [...]
Pàgines  13 / 747 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>