FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barrinada, forat fet en la penya amb la barrina. Barrina grossa per a fer forats a peces gruixudes, com l'emprada antigament pels fusters de carros. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada antigament d'obrir i de tancar el portal d'una ciutat, d'un palau, d'una presó, etc. Persona encarregada de cobrar el portalatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba o arbust del gènere Indigofera, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, antigament molt cultivada als països tropicals com a tintòria. Indi1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resina pudent obtinguda de l'arrel de la umbel·lífera Ferula assa-foetida i d'altres plantes afins, emprada antigament com a antiespasmòdic i emmenagog i també en perfumeria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle de tracció animal per al transport terrestre, especialment de persones. Conjunt de carros i atzembles que antigament servia per al transport de queviures, bagatges, municions, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de l'armadura que protegia la gola. Adorn del coll fet amb tela a plecs, randes, etc., usat antigament. Papada d'un animal, especialment del porc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'antiga Lídia. Relatiu o pertanyent a l'antiga Lídia o als seus habitants. Llengua anatòlica parlada antigament a Lídia. Relatiu o pertanyent al lidi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria colorant preparada amb la tinta que segrega la sípia, usada antigament en pintura. Del color d'aquesta matèria, d'un marró d'aspecte terrós. Color sèpia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estipulació o convinença. Antigament, contracte per perdonar o capitalitzar les pensions degudes en els censos. concòrdia evangèlica Fusió del text dels quatre Evangelis en un sol text continu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Operació de podar els arbres i les plantes d'un bosc, d'un passeig, etc. Obra d'escultura, especialment en fusta. talla dolça Conjunt de tècniques del gravat calcogràfic basades en la incisió directa sobre el metall. Antigament, llista dels habitants d'un poble o d'un país, feta [...]
