FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intensitat, a un tant inferior, a un grau inferior d'entonació o afinació. Abaixar la veu. Abaixar la febre. Abaixar el preu. Abaixar el sou. abaixar el diapasó Abaixar la veu, les pretensions. abaixar un llum Fer que doni menys de claror. Rebaixar, disminuir l'alçària, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un vehicle. Augmentar, disminuir, el pes. El pes dels anys. El pes dels afers. Resultat de pesar. Donar un venedor el pes just al comprador. El carnisser va afegir una llonzeta per acabar de fer el pes. fer bon pes Donar una mica més que el pes just. pes brut Pes d'una mercaderia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fondre's la sal a l'aigua. Fondre's un menjar a la boca. Els descendents d'aquests emigrants no trigaren a fondre's amb la població indígena. Disminuir (una cosa) fins a restar reduïda a no res. Fondre la hisenda. Com s'han fos aquests diners? Consumir-se de desitjos, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Afluixar una corda. Afluixar-li el cinyell. Afluixar un nus. El cordatge d'aquesta raqueta s'ha afluixat molt. afluixar la bossa [o afluixar els cordons] Donar diners. afluixar la corda Disminuir la severitat o l'esforç. afluixar la mosca Pagar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte envers els seus superiors. Un fenomen atmosfèric, disminuir d'intensitat. Ja manca la pluja. El vent ha mancat bona cosa. Ésser de menys, ésser absent, a algú o a alguna cosa. Li manca un braç, un ull. Li manca el seny. No li manca sinó parlar per a semblar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
col·locat sota el sostre estructural que serveix per a aïllar tèrmicament, disminuir l'alçària o amagar els elements estructurals o les instal·lacions. Ormeig de pesca que consta d'un cèrcol del qual penja una bossa cònica de malla en l'extrem inferior de la qual hi ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobresurt perpendicularment del pantoc, per a disminuir el balanceig de l'embarcació. aleta estabilitzadora Peça de forma semblant a l'ala d'un avió que sobresurt del buc. fer l'aleta a El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella). fer l'aleta a Afalagar insistentment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la lluna. Un eclipsi de Lluna. fer la lluna el creixent Augmentar gradualment la seva part il·luminada pel Sol. fer la lluna el minvant Disminuir gradualment la seva part il·luminada pel Sol. lluna creixent La Lluna en l'interval de temps entre el noviluni i el pleniluni. lluna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
orgànic, que presenta la propietat de disminuir la tensió superficial de l'aigua i la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis i per això troba aplicació com a detergent. Persona que té la missió d'obrar per algú. Agent de l'autoritat. Agent de l'ordre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ordre per a disparar. foc encreuat Aplicació del tractament de la radioteràpia de manera que hi hagi diferents punts de la pell per tal de disminuir el risc de cremar-la. Malaltia amb picor i senyals exteriors eruptius. foc de Sant Antoni [o foc de Sant Marçal] Malaltia infecciosa [...]
