FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els circumstants no puguin sentir el que hom diu. A mi parla'm alt, que tothom ho senti: no em vinguis amb xiu-xius. Remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa. Es parlaven a l'orella: a penes sentíem el xiu-xiu. Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer passar a altri la propietat, el domini, (d'alguna cosa). Els hereus no podien alienar aquells béns. Fer perdre, allunyar de si, (l'afecte, l'amistat, la benvolença, etc., d'algú). El seu mal geni li ha alienat l'amistat de tothom. Fer perdre (a algú) el seny, la raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de felicitat. Ser un home feliç. Viure feliç. Tothom cerca d'ésser feliç. Les riqueses no fan feliç. Feliç d'ell! Que ocasiona felicitat. Una hora, un dia, feliç. Feliços temps aquells en què ens vèiem cada dia! Que ha anat molt bé, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. haver-se-les Tenir-se-les. Aquells dos se les heuen. Ell sempre se les ha d'haver amb tothom. la guineu quan no les pot haver diu que són verdes Expressió emprada per a denotar que hom afecta desdenyar allò que no pot haver o aconseguir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Devoció a les coses santes. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat. pietat filial Respecte amorós envers els pares. Sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Tingues pietat d'un pobre desgraciat: vulgues ajudar-lo. Excitar la pietat de tothom. Feia pietat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb els mals propis de la majoria dels ancians. A les meves velleses, em veig abandonat de tothom. Estat de l'ésser humà de deteriorament progressiu dels òrgans i de les seves funcions, a causa del pas dels anys. Qualitat de vell, de gastat per l'ús. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutjar bona, trobar bé, (una acció). Tothom aprovarà la nostra determinació. Qui està facultat per a fer-ho, declarar bo, acceptable, just a uns efectes determinats. Aprovar els comptes. El reglament ha estat aprovat per l'assemblea. La censura, l'autoritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure's d'algú o d'alguna cosa, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se'n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades. No prendre's seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se'n burla pla bé, ell. Burlar-se [...]
