FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plataforma elevada on se situa el director d'una orquestra, un animador, un orador, etc., cadafal. Plataforma on són presentats els tres primers classificats d'una competició esportiva durant la cerimònia de lliurament dels guardons. En un amfiteatre, mur de separació entre l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'orador i polític romà Ciceró. Una edició crítica dels escrits ciceronians. Que s'assembla a Ciceró en estil, en llatinitat, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Continuar (alguna cosa que havia estat interrompuda). L'orador, després d'un descans d'un quart, va reprendre el seu discurs. Ara no faig res, però aviat reprendré les meves tasques. Renyar. La mare el reprenia per les paraules que havia dit. Un aliment, no ésser ben rebut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'eloqüent. L'eloqüència d'un orador. L'eloqüència de la seva paraula. L'eloqüència del gest, la seva força de persuasió. Retòric 2 . Els preceptes de l'eloqüència sagrada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar les frases de tal o tal manera. Frasejava com un gran orador. Llegir, dir, destacant bé les frases i els seus membres. En mús., interpretar destacant les frases, les pauses, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el talent de la paraula, que parla amb facilitat i eficàcia per a delectar, commoure, i especialment persuadir els oients. Un orador eloqüent. Un discurs eloqüent. Una mirada, un gest, eloqüent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura de dicció, usada com a llicència poètica, en què l'orador o l'escriptor s'interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, cavallerositat, etc., no vol dir el que té en el pensament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb tota extensió, completament. La premsa va donar importància a aquell discurs que l'orador va publicar in extenso al cap de poc temps. Va fer una exposició in extenso de les raons de la defensa. [...]
