FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és en abundància. El vi és abundant aquest any. Que té en abundància. Aquest estany és abundant en truites. Una contrada abundant en oli. Opulent . Vida còmoda i abundant. Que té abundància d'expressió, de sentiment. Un orador abundant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lleig, mal fet, brut, no reeixit, dolent, etc., s'aplica a aquelles coses que hom esperava que fossin boniques, correctes, ben fetes, etc. L'orador estava borratxo i ha fet un discurs galdós. Volia lluir-se, però va fer un paper ben galdós. Quina roba més galdosa! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vagar, anar-se'n d'un costat a l'altre fora del lloc on caldria estar. Deixar anar la pensa, el discurs, d'un costat a l'altre, especialment allunyar-se de l'assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no divagueu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sobtosament d'un estat de repòs, de calma. L'accident havia commogut tota la població. Desvetllar (en algú) una emoció. La seva desgràcia ens va commoure a tots. Excitar (en algú) un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. L'orador va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, aduladores. cant del cigne Última manifestació d'una activitat, d'una empresa, especialment, darrera obra d'un músic, d'un poeta, d'un orador, etc. Composició musical destinada a ésser cantada. Ha compost un bell cant patriòtic. cant sil·làbic Cant en què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suspendre, impedir, la continuació (d'una cosa). Han interromput els treballs d'endegament. Van decidir d'interrompre les negociacions. Interrompre un discurs, un orador. Les converses s'han interromput. Posar fi a un discurs deixant-lo inacabat. Es va interrompre com si tingués por [...]
reprendre
El verb que designa l'acció de 'continuar (alguna cosa que havia estat interrompuda)' és reprendre i no reemprendre. Per exemple:
L'orador, després d'un descans d'un quart, va reprendre el seu discurs.
Ara no faig res, però aviat reprendré les meves tasques.
[...]
