FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'abundància d'aquest orador. Parlar d'abundància de cor. abundància isotòpica Percentatge en què es troba cadascun dels isòtops en la mescla natural que constitueix un element químic. Proporció dels elements químics presents en un objecte celeste, especialment en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
animal fàcil de mantenir. Tots els seus empleats diuen que no és una persona fàcil. ésser fàcil que s'esdevingui quelcom Ésser probable. Que s'avé fàcilment al tracte sexual. Que té facilitat. És un orador fàcil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
desesperació. L'orador no pot mai deixar-se anar, abandonar-se. Renunciar (a una cosa). Abandonar el món. Abandonar una empresa. Deixar desemparat, deixar vacant o negligit. Abandonaren llurs fills. Abandonar un càrrec. Els pagesos abandonaren les terres. Un jardí abandonat. Deixar que (una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exemple concret de dolçor. Anem al cas concret. en concret Concretament. Considerant-los de primer en abstracte i després en concret. Em demanà ajuda; en concret, em demanà diners. Em refereixo a tres persones en concret. Que es plau en la concretesa. És un orador molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'allò que l'orador ha afirmat en la proposició. Document que renova el contingut jurídic d'un acte anterior per tal de fer-lo vigent. Sagrament d'algunes confessions cristianes destinat a fer davallar l'Esperit Sant sobre el cristià per confirmar-lo en la gràcia del baptisme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció momentània, especialment que es fa parlant, llegint. L'orador a cada moment feia una pausa. Silenci entre dues emissions fòniques. pausa mètrica Element constitutiu d'un vers, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mans fredes. Trobar fred un menjar. Que s'ha refredat. Beure el cafè fred. una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària. Que no és animat, que no és apassionat, deficient en ardor, en zel, etc. Un discurs fred. Un orador fred. Un estil fred [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la passió i la mort de Crist. Narració evangèlica de la detenció, el judici, la crucifixió i la sepultura de Jesucrist. La passió segons sant Mateu. Emoció intensa. L'orador parlà bé, però sense passió. Inclinació viva, vehement, violenta [...]
