empassar-se, engolir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 [humor] bilis. 2 fig [ira] bilis. 3 revolvérsele a uno la bilis fig regirar-se-li la bilis a algú. 4 tragar bilis fig [soportar] empassar-se la saliva.  [...]

Procediment per a determinar si la trompa d'Eustaqui és permeable, que consisteix a pessigar les narius i empassar-se saliva, per veure si la membrana timpànica es retreu endins. [...]

v tr 1 [empassar-se sense mastegar] papar. 2 no papar-ne ni una fig no enterarse de nada, no saber lo que se pesca. 3 papar-hi fig [clissar-hi] guipar, ver.  [...]

f 1 píndola. 2 fig i fam mala notícia. 3 dorar la píldora fig i fam daurar la píndola. 4 tragarse la píldora fig i fam empassar-se la píndola.  [...]

f 1 jocs [en la lotería primitiva] quina, plena. 2 jocs [dados] quina. 3 quina amarilla bot [calisaya] calissaia, quina groga. 4 tragar quina fig i fam empassar-se la saliva.  [...]

Maniobra consistent a empassar-se saliva mantenint els narius tapats i la boca tancada, amb l'objectiu de provocar un moviment a la trompa d'Eustaqui que permeti el pas de l'aire. [...]

v tr 1 p fr [engullir] engolir, empassar-se pron. 2 [la lengua] fer espetegar, tocar l'ase. v intr 3 [el látigo] esclafir, espetegar, petar. 4 [con la lengua] espetegar, tocar l'ase.  [...]

v tr 1 [ingerir] empassar-se pron. Me obligó a tragar la medicina, m'obligà a empassar-me la medecina. 2 [engullir] endrapar, engolir, englotir, tragar, enviar-se pron. 3 [absorber] beure, embeure. Este terreno traga mucha agua, aquest terreny beu molta aigua. 4 fig [creer] empassar-se pron, beure [...]

v intr 1 [empujar] apitrar, empitrar. 2 fig i fam tocar tr. Siempre tengo que apechugar con las consecuencias, sempre n'haig de tocar les conseqüències. 3 fig i fam [soportar] empassar-se pron, suportar tr. 4 fig i fam [un trabajo pesado] afeixugar tr.  [...]