v tr 1 [empassar-se] engullir, tragar. 2 fig [fer desaparèixer] tragar, tragarse pron. Les ones engoliren la barca, las olas se tragaron la barca. v pron 3 tragarse. En un moment s'ha engolit deu costelles, en un momento se ha tragado diez chuletas. [...]
f 1 saliva. 2 curar-se amb saliva dejuna fig curarse como si nada (o con agua del grifo, o fácilmente). 3 empassar-se la saliva fig tragar saliva (o quina, o bilis). 4 enganxar amb saliva dejuna pegar con saliva. 5 gastar saliva en va [parlar inútilment] gastar saliva. [...]
v intr 1 fer ennuegar. Comer deprisa atraganta, menjar de pressa fa ennuegar. v tr 2 empassar-se pron amb dificultat. v pron 3 ennuegar-se, engargussar-se, escanyussar-se. 4 fig entravessar-se. Este chico se me ha atragantado, aquest noi se m'ha entravessat. 5 fig [cortarse hablando] ennuegar-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enganyar. Un marit enganyat per la seva dona. vendre, trair per diners o per un profit material qualsevol. Vendre la sang d'algú, trair-lo per una recompensa. caragirar-se posar banyes(a algú), enganyar-lo, el seu cònjuge o parella. empassar-se (o passar-se) a l'enemic Cp. desertar, abandonar [...]
m 1 gec [de pell]. 2 fig i fam [de una persona] interior. 3 decir para su coleto fig i fam dir-se (o pensar) dintre seu. 4 echarse al coleto fig i fam [un libro] empassar-se. 5 echarse al coleto fig i fam [comida, bebida] omplir-se'n el pap. 6 reír para su coleto fig i fam riure per sota el nas. [...]
